|
telefonìa movil
Benicull
Últimament sentim parlar molt sobre les antenes de telefonia mòbil però, existeix estrictament una relació causa-efecte demostrada, que puga assegurar que una malaltia o una altra estiga relacionada directament amb aquests repetidors?. Pel que he pogut esbrinar, no. El cas és que perquè existisca una relació causal s'han de demostrar una sèrie de criteris (experimentables, analògics, inexistència d'alternatives...) que fan que aquesta asseveració siga quasi impossible de fer. Per què? simplement perquè cada persona respon d'una manera diferent a les agressions ambientals, de manera que hi haurà gent més donada a l'insomni o a la depressió -per posar alguns exemples- que altres. Tornant al tema, el cas és que a hores d'ara no s'ha demostrat el perill de les antenes de telefonia mòbil encara que n'hi ha indicis, però, -alerta!!- tampoc s'ha provat la seua innocuïtat. És per això que no hi ha molta gent que afirme contundentment que no afecten la salut, excepte -com no- les companyies que les han muntades.
De tota manera: ¡que no cunda el pánico!, aquest tema no se n'ix de la tònica general. Perquè anem a veure: podem o no podem menjar vaca boja?; el Tireless pot o no pot contaminar les aigües de l'Estret?; l'urani empobrit està o no implicat en el desenvolupament de tumors que estan patint (en alguns casos ja es podria parlar en passat) alguns soldats que estigueren en contacte amb ell?. Em pregunte si algun dia ens aclariran de forma definitiva, contundent i versemblant totes aquestes qüestions.
Però bé, el cas que considere que ens arriba més directament és el de la telefonia mòbil (per motius evidents que es poden veure si fem una senzilla ullada a la part més elevada del nostre poble), i per això en les següents línies em limitaré a resumir tota la informació que he pogut recopilar a la premsa i a internet durant uns quants mesos. Com ja he dit, em limitaré a posar informació a l'abast del qui la vulga llegir; a partir d'ací, cadascú que la interprete i que es pare a meditar si la famosa dita castellana "más vale prevenir que curar" és adient en aquest cas o que, per contra, és traure les coses de mare.
Dit això, a continuació contaré el que està passant en alguns pobles coneguts per tots durant aquests mesos primerencs de l'any que hem encetat:
- 17 de gener a Alberic ® L'ajuntament decideix en ple iniciar un estudi que analitze la viabilitat tècnica i jurídica d'allunyar tots els repetidors del casc urbà. A més, no autoritzarà la ubicació de noves antenes dins del poble.
- 2 de febrer a Carcaixent ® La pressió ciutadana (1.730 firmes) aconsegueix que l'ajuntament no done més llicències a les companyies de telefonia mòbil. Però no s'acaba ací la preocupació dels carcaixentins i 200 veïns d'aquesta localitat participaran en un estudi que durà a terme el metge de l'hospital La Fe Claudio Gómez-Pereta, el qual, entre altres coses, ha dit a la premsa que "el caos es nodreix de la carència d'estudis que permitisquen conèixer en tota la seua extensió si existeixen o no efectes sobre la salut; que no s'ha de viure a menys de 300m d'un repetidor de telefonia mòbil, etc."
- 25 de febrer a Paterna, Torrent, Manises, Foios, Meliana, Catarroja, Silla, Godella, Aldaia, Xirivella i Alaquàs ® Suspenen la tramesa de llicències.
Quart de Poblet ® El consistori municipal dóna vint dies a les companyies implicades perquè desmunten les antenes de dins el casc urbà.
Ontinyent i Bunyol ® Els veïns protagonitzen una protesta perquè els seus ajuntaments respectius no donen més permisos.
Per una altra part, alcaldes de quatre partits diferents de l'Horta, sol·liciten a la Federació Valenciana de Municipis que elabore un estudi sobre la possibilitat de crear parcs en condicions i allunyats dels nuclis urbans per a aquestes antenes.
Alguns pobles o ciutats, però, han anat més lluny i, com que no hi ha una legislació que regule la distància de les zones habitades a la qual s'han d'instal·lar aquests artefactes, han començat a prendre's la llei pel seu compte. Així, a València s'estableix una distància de seguretat per a aquests casos i a Elda es fa una ordenança per la qual s'obliga a la retirada d'antenes de tot el casc urbà.
- 1 de març a Sueca ® El col·lectiu Ciutat proposa a la Mancomunitat de la Ribera un projecte que servirà per a determinar com pot afectar a la salut la telefonia mòbil. Aquest estudi comptarà amb la col·laboració de científics de la Universitat de València i d'un equip mèdic de La Fe.
Albal ® L'alcalde talla la llum als cinc repetidors que existeixen dins la ciutat.
- 8 de març ® El defensor del poble emet un informe a les autonomies donant recomanacions sobre les línies d'alta tensió i la telefonia mòbil.
Alginet i l'Alcúdia ® Es decideix que no es donaran llicències almenys durant un any, ja que esperen que passat aquest termini hi haja informes tècnics que avaluen el caràcter nociu d'aquestes infraestructures.
Alzira, Benifaió, Almussafes, Polinyà i Sueca ® Se sumen a la denegació de més llicències dins la ciutat.
El cas és que la sensació d'ignorància o la incertesa sobre aquest tema s'escampa a tot el món (excepte als països més pobres, per raons òbvies). Per això el Parlament Europeu aprovà el març de l'any passat una resolució sobre la proposta del Consell de "limitar l'exposició dels ciutadans als camps electromagnètics". A nivell de països, a Noruega s'ha prohibit posar les antenes prop de centres infantils. Un altre aspecte que caldria remarcar és la falta de consens entre distints països que ja n'han establert límits i normes de seguretat. Austràlia i Nova Zelanda, per exemple, presenten valors de 2 a 6 vegades més restrictius que els Estats Units i, a més, no deixen instal·lar antenes als terrats dels edificis.
Altres entitats com ara el NIEHS (Institut Nacional de Ciències de la Salut) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut) diuen que s'han d'extremar les precaucions respecte a l'exposició de camps electromagnètics. Aquesta última emetrà, d'ací 6 anys, conclusions que permetran vincular l'exposició de les ones electromagnètiques a l'augment de tumors, ja que els agents cancerígens tarden 15 anys a manifestar-se clínicament en les persones (l'estudi començà ara fa 9 anys).
Doncs bé, ara resta preguntar-se: quina és la simptomatologia que hipotèticament la gent experimenta en estar en contacte amb el camp magnètic creat per aquests aparells?. Per a contestar-la, i com que en quasi tots els llocs els símptomes són els mateixos, posaré dos estudis que espere que siguen representatius:
En primer lloc, un informe mèdic a Manresa atribueix els trastorns del són i del sistema nerviós d'un xiquet "a una antena de telefonia mòbil instal·lada davant de sa casa".
Per una altra banda, una investigació realitzada per la Societat Internacional per a la Investigació de la Contaminació Electromagnètica (IGEF) a Alemanya, ha posat de manifest que una quantitat significativa de persones que estaven vivint en la mateixa casa des de feia més de 10 anys, al poc temps d'instal·lar-ne antenes prop, començaren a patir, sense cap causa aparent, els següents trastorns de la salut: mals de cap freqüents, irritabilitat nerviosa, pressió arterial alta, arítmies cardíaques, trastorns del són, marejols i blocatges mentals.
Podria seguir escrivint estudis que s'han fet sobre el tema, però considere que amb aquests dos queden recollides la majoria de les simptomatologies dels casos que he pogut llegir.
Per acabar (que ja m'estic esplaiant més del que hauria volgut), m'agradaria que veiéreu què fan i què pensen els nostres governants sobre el tema. Per una part, el grup del PP de les Corts Valencianes ha rebutjat (gràcies a la seua majoria absoluta) una proposta d'EU, recolzada pels socialistes, que exigia a la Generalitat l'adopció de "mesures cautelars" davant els riscs per a la salut derivats dels camps electromagnètics que es generen amb les antenes de telefonia mòbil, transformadors elèctrics i línies d'alta tensió. Aquesta denegació ha estat feta al·legant que el Consell no té competències sobre aquest tema, ja que és l'Estat espanyol qui s'ha de pronunciar al respecte.
Per la seua part, el Govern espanyol i més concretament el Ministerio de Ciencia y Tecnología que és qui s'hauria d'interessar pel tema, ha rebut centenars d'al·legacions per estar prop dels interessos de les empreses operadores (amiguitis?).
Per a concloure -ara sí- m'ha encuriosit i preocupat a la vegada que en lloc de subvencionar i promoure estudis que avalen la seguretat de la salut pública (legionel·la, urani empobrit, febre aftosa, vaques boges, camps magnètics...) el Ministerio que he citat abans preveu invertir al 2001 la meitat del pressupost dedicat a I + D (investigació i desenvolupament) en comprar tecnologia militar.
Begonya Julio
PUNXEU
PER TORNAR AL SUMARI
|