| El llavaner |
|
Falsa Solidaritat.... Benicull Passejant per la "capi" l'altre dia vaig poder comprovar que vivim en una societat increïblement "solidaria". Només mirant els mostradors de les botigues i els cartells penjats a les parets em vaig poder adonar de fins a quin punt la conciència social a arribat a arrelar en el cor dels ciutadans del meu poble i, evidentment, també en el dels comerciants i els empresaris. ¿Potser el meu concepte de solidaritat no encaixa dins aquest entorn i no el tinc ben antès o realment tots som tant i tant solidaris?. Pensant sobre aquest tema em vaig decidir a aclarir els meus dubtes sobre el significat d'aquestes paraules tan emprades. Anem a veure el que oficialment s'enten per "solidaritat": SOLIDARITAT f. Entera comunitat d'interessos i responsabilitats; el fet d'ésser solidari o solidaris. SOLIDARI -ÀRIA adj. Dit de les obligacions comunes a diferents persones de manera que cadascuna d'elles es respon plenament. Obligació solidària. / Ligat, adherit, a altres per una comunitat d'interessos i responsabilitats. Açò que he posat ara són les definicions que he trobat al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans...... Quina sorpresa!..... He confirmat les meves sospites!. En aquestes definicions no hi he vist res semblant a comerç de sabatilles solidàries ni viatges solidaris a päisos exòtics ni samarretes solidàries per lluir quan anem de festa . Sí que hi he trobat, en canvi les paraules "obligacions", "responsabilitats" e "interssos de la comunitat". Així a qui volem enganyar?. Em penso que a nosaltres mateixos i a les nostres consciències i res mès. Resulta curiós sentir una persona que et comenta com és de solidaria perquè ha comprat unes sabatilles esportives d'una coneguda marca que, segons diu, destina una part dels seus guanys a projectes solidaris, encara que no sàpiga exactament quins són. O bé sentir parlar els que es volen "apuntar" a una ONG per veure si els envien a un país del Tercer Món per "ajudar" (i millor si pot ser durant les vacances d'estiu.) Aquesta és desgraciadament la solidaritat que ens venen constament per tot arreu: una solidaritat utilitzada com a pretexte per vendre, una solidaritat utilitzada moltes vegades pels governs dels estats del mal anomenat primer món per no assumir les seves responsabilitats ( recordeu les definicions?), una solidaritat utilitzada per moltes persones com a medalleta que llueix molt bé davant els altres, una solidaritat utilitzada, per què no dir-ho, com una gran i fantàstic negoci. Respecte d'això darrer, basta comentar que en gairebé tots el ingressos (el 99,9 % del cassos) que es fan en comptes bancaris destinats a accions humanitàries, ONG o d'altres similars , els bancs en cobren una comissió per cada ingrés. Hi sobren els comentaris. Per una altra banda, ¿on queda la solidaritat interna, amb les persones sense recursos que viuen ben a prop de tots nosaltres,al mateix poble o, fins i tot, al mateix carrer ? . Què curiós resulta que es faci tanta propaganda per fer-se soci d'ONG que duen a terme projectes a l'Amèrica Central i no es parlí enlloc d'ajudar els immigrants que tenim al nostre país. No deixem de banda altres col.lectius que formen part de la nostra comunitat i amb els que sovint tampoc hi relacionem la paraula solidaritat. Parlo dels descapacitats, que per molt que pensem el contrari segueixen marginats en molts llocs; parlo de la gent gran, que cada dia són més i estan més sols; parlo de xiquets i xiquetes que ningú vol acollir a casa seva..... Abans de voler dur a terme grans coses a terres llunyanes, crec que hauríem de començar per ser solidaris amb la gent que ens envolta. No vull dir amb tot aixó que no es duguin a terme projectes interessants aquí i a altres països, però sí que quan vegem a algun lloc les paraules "solidaritat", "cooperació" o alguna d'altra similar siguem capaços per un moment de reflexionar i pensar de quin tipus de solidaritat se'ns parla. Francesc Coll
|