SOCIOLINGÜÍSTICA
BLA, BLA, BLA...
(qui parle que calle)
Ací n’hi
ha per a tots, i no es tracta només de malparlar dels qui parlen molt, o massa
o, simplement, parlen, des del seu paper d’informadors. Es tracta de criticar, i
molt, els qui callen. I més encara els qui parlen foradat.
I és que hi ha –i tant, si n’hi ha!!-eixa
classe de parladors que no passen del bla, bla, bla o que, pitjor encara,
lladren molt fotent-li canya a totcristo i volent-ho tot matar i
degollar però sense banyar-se el cul i no arriscant-se ni per casualitat.
(almenys quan jo era petit sí que es volia cremar i desterrar a certa gent, ara
ja està passat de moda. El pitjor de tot és que eixa gent, a l’igual que aquesta
nació i poble, sembla ser de memòria curta).
Ací tot s’apanya en els bars i en les
minireunions quan es juga a cartes, etc..., entre grans crits o grans dosis de
saviesa, quan no es fa amb gran dosi de “xuleria”, cosa que només posa de
manifest l’atreviment de la ignorància o fins i tot de la mala intenció. Sense
pensar-ho dues voltes ni sospesar res, uns i altres critiquen alegrement o amb
duresa els representants polítics, la gent que fa aquesta revista,...etc, dient
d’ells (de nosaltres) que no fan res bé o que “tots són iguals”,...per no dir
altres coses. Però, a l’hora de la veritat, quasi ningú dels qui parlen tant
donen la cara, ni reclamen res on s’ha de reclamar, ni es comprometen
públicament amb el poble, ni aporten solucions raonables, ni participen en quasi
res, ni fan, ni deixen fer, ni volen que els molesten, ni volen que els diguen
res, ni volen saber-se amb res; perquè
ells ja ho saben tot i ja ho tenen tot clar, i per a ells tot comença i tot
s’acaba en ells mateixos i exclusivament.
Són eixa espècie de gent que gallegen molt
però que, en realitat, només cloquegen. Però no ponen.