| El llavaner |
|
Reflexions sobre el dia 8 de març 2001 Benicull El passat 8 de març es commemorava el dia internacional de la dona treballadora. A l'escoles i universitats es va celebrar d'una manera molt més positiva que als mitjans de comunicació. Mentre a les aules es realitzaven activitats sobre dones que han estat figures importants per a la societat, com ara dones premi nobel o dones del 36 (dones que lluitaren a la guerra civil); els mitjans de comunicació s'han centrat més en els nombrosos casos de dones víctimes de la violència masclista. Contràriament al que es pensava, els estudis sobre la matèria han revelat que els homes agressors no són necessàriament "malalts" o "bojos", ni embriagats; sinó que en el passat els homes arribaren a ser violents a partir de les seues creences d'identitat masclista i de com exercir l'autoritat. En canvi, la dona ha demostrat ser una persona no-violenta al llarg de la història. Per tant, la igualtat no suposa copiar els actes dels homes, ni ser com els homes; perquè açò significaria caure en els mateixos errors de comportament. La dona pot aportar nous models de comportament i de pensament. Per això, per exemple, és qüestionable l'opció actual que permet a la dona ser militar; no hem de confondre la igualtat amb l'emulació. Què vol dir això? Ara sí perquè no hi ha prou gent; abans no perquè eren massa dèbils. Aturem-nos, pensem i decidim. Això és la igualtat i la llibertat: les mateixes oportunitats per a desenvolupar-se com a persona i els mateixos drets per a decidir. La lluita per la igualtat va associada a una igualtat d'oportunitats. No ens hem d'enganyar i pensar que els homes han sigut els millors pintors, músics, cuiners,… de la història i del nostre temps; sinó, més aviat, els que millors oportunitats han tingut per a desenvolupar aquestes característiques. Mentre que la dona no tenia accés a l'educació ni al treball; situació en què encara es troben moltes dones de països com l'Afganistan. En els països occidentals afortunadament moltes dones han aconseguit un lloc de treball i per tant són independents econòmicament; però encara queda un gran esforç perquè les dones puguen desfer-se del paper de dona atribuït per la societat i dels prejudicis que aquest ideal comporta. Per això cal que tots, homes i dones, adoptem una posició activa respecte a la violència i altres tipus de discriminació contra les dones, al mateix temps que creem relacions més justes i respectuoses entre els sexes. Per exemple, seria més just que hi haguera igualtat d'oportunitats entre sexes davant d'un lloc de treball privat i que les dones no hagueren de sentir coses com l'entrevistador desconfia de la dona perquè segons ell causa molts problemes ( tal vegada l'entrevistador pensara allò que les dones es passen la vida parint o ves-te'n a saber). Aquest exemple no és fictici, sinó real i va ocórrer ahir mateix a València capital. El dia 8 de març homes i dones reivindiquem la igualtat d'oportunitats i denunciem totes les formes de violència o discriminació. Sònia Zafón
|