|
OPOSICIÓ
En un principi, els continguts d'aquesta revisteta es pretenien "exclusivament culturals": unes notes sobre llibres, d'altres de música, alguna pagineta de folklore i poc més; tot fugint de la "política" i a la recerca de l'anhelada i utòpica imparcialitat. Així, el primer parell de numerets eren més o menys asèptics, gairebé incolors i eteris. Fins i tot s'ha dit que pel seu desarrelament de la vida local es podia fer creure sense cap esforç que la publicació era d'Albalat dels Tarongers. Però tots sabem que la cultura i la política -almenys al País Valencià- són indestriables: el mer fet d'escriure en valencià és considerat per alguns -massa- com una opció ideològica. Per això mateix, els exabruptes del regionalisme arcaic no es feren esperar, i les nostres respostes tampoc. La immersió directa en temes veïnals era necessària i volguda. De primer a les pàgines d'opinió, i després en algun apartat titular de membres de l'associació, la incursió en la política local s'obria camí al fullet benicullenc. A l'última remesa d' El Llavaner, els temes locals hi omplien quatre pàgines, i totes seguien una mateixa línia: la de la crítica al govern local. Amb això, els que no ens havien encasellat encara en un dels dos bàndols -l'home tendeix fatalment al maniqueisme-, ara ja ho han fet. A Benicull, qui no està amb l'ajuntament, qui no està en el "perol", que diria algú, està en contra i, per tant, "no fa poble". I si algú vol comprovar-ho, té encara recent el cas dels dos caps de l'oposició. Els representants del PP i del PSOE han sigut i estan sent criminalitzats d'una forma despietada pels mateixos de sempre, els localistes cavernícoles, els que solament veuen les coses en blanc i negre. Aquesta gent no pot concebre el significat d'"oposició" si no és la que fan "ells", no admeten que els altres vulguen fer les coses d'una altra manera que no siga la d'"ells". "Ells" no comprenen que es puga estar en desacord amb els pressupostos, ni que es decidisca no cobrir la possible negligència de l'alcalde, però defensen sense pensar-s'ho dues voltes el tancament de la potabilitzadora i de la piscina municipal, i l'anul·lació del dia de la bici, i el fet de no comprar loteria als festers perquè...
Aquesta actitud d'intransigència amb els que pensen que hi ha altres camins, que hi ha diverses maneres de fer les coses, s'anomena ara "pensament únic"; en el nostre cas podem dir-li "pensament únic local". Recorden la vinyeta de l'última pàgina de la revista anterior: es veu el subcomandant Marcos pegant-li una patada al "perol" de la globalització "local-itzada". Doncs aquell "perol" és el que tenim ací, per això el guionet de "local-itzada", i qui li pega i el sacsa és l'ex-regidor i ex-cap opositor Paco Garcia. Feia falta que algú es decidira a fer-ho, encara que...
Eugeni Alberola i Bisbal.
|
PUNXEU
PER TORNAR AL SUMARI
|
