(Una part d'aquesta pàgina ja va ser publicada al Butlletí Informatiu ALCANAR)

Les nissagues canareves
del temps de Maria Cristina



Allí dalt a la Serreta,
hi havia un poput pelat.
Feia tres dies que estava mort
i encara menjava blat.

Cançó popular canareva.



 

A Alcanar -on cognoms com Reverter, Fibla, Sancho, Queralt, Matamoros, Forcadell o Subirats són d’allò més comuns- hom identifica les nissagues locals a través d’una miscel·lània de malnoms o renoms. Aquests han heretat la utilitat que la nísba o la kúnia àrabs tenien per als membres dels clans berbers que poblaren les terres canareves durant l’època andalusina. 

L'investigador/a o l'internauta inquiets podran esbrinar en aquesta pàgina coses com aquestes:
  • Que el malnom de Borretes estava associat al cognom Redon.
  • Que malnoms com Bardí, Mauro o Bolea daten del segle XVIII.
  • Que hi havia malnoms tan rics semànticament com lo Sort de Cielos, l'Antecristo...
  • Que entre els malnoms canareus més antics de què tenim notícia (ja a l'any 1606) figuren lo Frare, la Pastora, lo Cabrer, lo Pellicer...

Malnoms del segle XVII

    N’hi ha de força antics, de malnoms, ja tots perduts. Documentats al segle XVII, pertanyen a persones la majoria de les quals respiraren l’aire del XVI.

    Els uns es referien a la professió:
 
  • «Barbera Sancho dita la Pastora», 
  • «Juan Forcadell alias lo Frare» (1606), 
  • «Benet Reverter de Miquel, dit lo Pellicer (=adobador o venedor de pells)», 
  • «Sebastia Sancho dit Carnicer», «Juan Sancho dit de la Musica», 
  • «Miquel Reverter, àlias Cabrer» (1607), 
  • «Ursola Reverter dita la Corredora» (1609), 
  • «Miquel Forcadell de la Música» (1610), 
  • «Grabiel Reverter alias Texidor», 
  • «Benet Sancho alias lo Peraire (=el qui, en una pedrera, treu pedra o la pica)» (1614), 
  • «Juan Fibla, Albarder» (1615), 
  • «Thomas Bonet, Mercader» (1623), 
  • «Pere Miralles, Sastre» (1625), 
  • «Esteve Andrais, Pedrapiquer» (1626), 
  • «Miquel Queralt del Sabater» (1633), 
  • «Guillem Forcadell, Llander» (1634), 
  • «Antoni Sans, Fuster», 
  • «Pere Granja Paredador (=constructor de marges de pedra seca), natural de la Cuba» (1637),
  • «Jeroni Forcadell, Moliner» (1642), 
  • «Moncerrat Queralt, Espardeñer» (1648), 
  • «Antoni Reverter dit del Sastre» (1665)…
  •     D’altres al·ludeixen al carrer o barri on residia el seu portador. Algun d'aquests topònims urbans resulta avui exòtic i tot:
     
  • «Juan Queral del Poador» (1606), 
  • «Antoni Gil alias de la Creu» (1614), 
  • «Juan Sancho del Arch» (1618), 
  • «Juan Reverter de la Rasa» (1638), 
  • «Vicent Reverter de Cosme, dit del Hom» (1666)…
  •     O bé al lloc d’on era oriünd:
     
  • «Miquel Sancho dit lo Rapitench» (1608), 
  • «Pere Reverter de la Jana» (1628), 
  • «Juan Palmeron, Frances» (1670)...
  •     Hi havia malnoms trets d’un nom o cognom dels avantpassats -tot sovint de la mare- que havia caigut en gràcia:
     
  • «Juan Reverter alias Box» (1606), 
  • «la muller de Joan Reverter, dita na Vilona de Vinaròs» (1607), 
  • «Miquel Sancho alias de na Fornera» (1611), 
  • «Antoni Reverter dit Valero» (1614), 
  • «Benet Reverter alias de Roldan» (1622), 
  • «Antoni Reverter alias de la Quexala» (1624), 
  • «Francisca Forcadell dita na Francesquina» (1633), 
  • «March Forcadell alias de na Balaguera» (1635), 
  • «Juan Queralt de na Catalina», 
  • «Grabiel Reverter de na Agna» (1636), 
  • «Sebastia Reverter dit de les Gineres» (1638), 
  • «Vicent Forcadell dit de na Margalida» (1639), 
  • «Juan Sancho den Riberes» (1643), 
  • «Elisabet Juan alias Beltrana» (1651), 
  • «Juan Sancho de na Roca» (1652), 
  • «Benet Reverter den Gregori» (1674)...
  •     Finalment, no hi faltaven els malnoms relacionats amb qualsevol altre tret propi de l’individu:
     
  • «Miquel Prima alias Rosat» (1608), 
  • «Francesc Reverter alias de la Mallorquina» (1633), 
  • «Blai Reverter dit de la Coxa» (1637), 
  • «Juan Gonzalez del Castellà» (1640), 
  • «Guillem Sancho alias Beço» (1642), 
  • «Batiste Queralt Fadrinet» (1645)…
  • Dels segles XVIII i XIX

        Del XVIII amb prou feines si en sobreviu cap:
     
  • la Perpètua (1750), 
  • Serret, 
  • Samarra, 
  • lo General, 
  • Pera, 
  • Colomet, 
  • Silvestre, 
  • Bardí, 
  • Chrisòstim, 
  • la Llonarda (1765); 
  • Terrerola, 
  • lo Ros (1771), 
  • Sepo, 
  • Bossa, 
  • lo Manresà (1772); 
  • Català, 
  • Mauro, 
  • Navarro, 
  • la Badoca, 
  • lo Frare de la Bolea (1776)…

  •  

        En canvi, un bon grapat dels documentats al segle XIX no han deixat de fer-se servir: Plàcito, Rialla (1803); Turment, lo Roig, Simonet (1811); Regadiu (1824); Codonyol, Masgarró, lo Verre, Xiriu, la Travala, Metxa, Píndola, lo Taco, lo Bregador, lo Melo, Papaous, l’Antecristo, Matagats, lo Rufo, Pebre Roig, Tapaforats, Pinyolada, la Basa, lo Maix, Galapa, Barró, Nyafla, Xolí, Guiticlic, lo Maro, Topinot, Saco, Terril, Cuguc, Maclaco, la Xafa, Cupido, Pitança, lo Magre, la Nyaca, Manxoret, lo Galano, Sambres, Nyic Nyac, Borretes, lo Sorro, Parra, lo Cartutxà, la Regalada, Tumbeta, Ceuta, Pino, Pelat, Tal·larà, Corona, Petxina, Polaina, Sardo, Marranyó, Rotets, Cipote, Malany, la Farines, la Pata, Vanita, Quintanes, la Sota (1840)…

        El poble hi ha esmerçat el seu enginy durant segles. Avui els malnoms encara perviuen amb força. I fins i tot se n’inventen de nous.

        Un cop d’ull a una extensa relació dels renoms i malnoms que es feien servir a Alcanar més de segle i mig enrera  -l’any 1840, pocs mesos després d’acabada la primera carlinada o Guerra dels Set Anys- acredita la llarguíssima pervivència i vitalitat d’aqueix costum local tan pràctic… i de les duradores estirps canareves de les quals els malnoms constitueixen una prova ben fefaent.

        Havent iniciat les tropes de Ramon Cabrera llur definitiva retirada cap a França, van abandonar Benicarló i Alcanar els dies 18 i 19 de maig del 1840. El 30 del mateix mes, el cap liberal Baldomero Espartero pren Morella, que havia estat la principal fortalesa carlina. Al juny, Cabrera travessa l’Ebre. Ja encetat el mes de juliol, el general tortosí entra en terres franceses i finalitza oficialment la Guerra dels Set Anys.

        Per decret dictat el 12 de setembre de 1840, quan encara són obertes entre els canareus les ferides del sagnant enfrontament civil, la Diputació provincial de Tarragona autoritza l’Ajuntament Constitucional de la vila d’Alcanar perquè mane formar un Padró General de la riquesa territorial. En resultarà que la riquesa, comptada en rals de billó, s’hi distribueix així: en horta, 20.334; en sínies o motes, 47.480; en garroferars, 109.880; en cases, 33.966. Cosa que fa un total de 211.660 rals de billó, a banda dels quals es destaquen els 74.660 corresponents als terratinents.

        A través de padrons com aquest i de les contribucions que se’n derivarien -a banda del producte de la subhasta dels béns recentment desamortitzats-, l’emergent Estat liberal anava desesperadament a la percaça de diners per subvenir els enormes costos que li havia suposat la llarga guerra civil (armament, soldades, danys, etc.) i per eixugar el descomunals dèficits que, per la mateixa causa, ofegaven la Hisenda pública espanyola. Les coses anaven a mal borràs. El 12 d’octubre de 1840, la reina governadora María Cristina de Borbón -vídua de Fernando VII- signarà l’acta de la seua renúncia a la regència i es veurà obligada a sortir d’Espanya. Marxa, segons consta en l’acta citada, per no poder accedir “a algunas de las exigencias de los pueblos, que mis consejeros mismos creen deben ser consultados para calmar los ánimos y terminar la actual situación”.

        Des de l’exili, l'exregent fa públic un manifest al país on resumeix així les seues actuacions més reeixides: “A mi voz se abrieron las universidades, a mi voz desaparecieron inveterados abusos y comenzaron a plantearse útiles y bien meditadas reformas; a mi voz, en fin, encontraron un hogar los que lo habían buscado en vano, proscriptos y errantes por tierras extrañas. Yo di el Estatuto Real y no lo he quebrantado; si otros lo hollaron con sus pies, suya será la responsabilidad ante Dios, que ha hecho santas las leyes. Aceptada y jurada por mí la constitución de 1837, he hecho por no quebrantarla el último y mayor de los sacrificios: he dejado el cetro y desamparado a mis hijas”.

        Efectivament, les Corts van nomenar regent el general Espartero i van privar Cristina de la tutela de ses filles, Isabel i Luisa Fernanda.

    El Padró de la riquesa territorial de 1840

        El Padró divideix escrupulosament el terme municipal. Les partides situades tocant al nucli urbà d’Alcanar —totes de regadiu perquè les séquies hi condueixen les aigües del riu Sénia— hi són identificades mitjançant ordinals: la partida primera comprèn 56 horts; la segona, 117; la tercera, 246; la quarta, 51; la cinquena o de la Creveta, 138; pel que fa a la sisena  i a la setena , no se n’hi quantifiquen. Tot seguit, el Padró dóna constància de les partides que ocupen les sénies, també dedicades al regadiu gràcies als pous i motes: Sol de Riu, les Mallades, els Viots , el Lligallo, el Pi Gros, el Pla i les Cases.

        Però la major part del terme canareu segueixen ocupant-lo, com segles ans, els garroferars. Sota aquest epígraf són relacionades les partides següents: el Boveral , el Puig Gros, el Pou de la Planeta, el Molinet , el Campet, les Mallades , Sol de Riu, la Creu , els Pedregals , Mitancamí, el Pla, el Barranc d’en Domènech —també dita de Mas Febrés—, el Corral de Venacà , el Castellà , les Sénies, el Camí del Remei, la Moleta, les Comes, la Creu , la Planeta , les Saleres , el Corral del Rubio , la Calafa, la Bamba, el Barranc de les Cases, el Mas d’en Serrà, el Mas d’en Galès i l’Almenara .

        Finalment, sota el títol ben remarcat de «Término Nuevo», el Padró de riquesa territorial de 1840 fa inventari de les propietats compreses dins de les partides de la Fonda, les Comares i la Martinenca, que feia molt pocs anys que formaven part del terme municipal d’Alcanar .

        Tot seguit començarem a relacionar la primera tanda d’aquells renoms i malnoms que -recordem-ho- corresponen tots a persones que, en tant que propietàries de predis rústics, ja eren adultes l’any 1840. La qual cosa ens donarà una idea de l’antiguitat de molts de malnoms que encara es fan servir avui en dia. Heus-en aquí, d’antuvi, els que hi van sense cognoms de referència:
     
     
  • Joaquín de la Comare
  • José Matagats
  • Josefa del Baló
  • Teresa del Baló
  • José de Pistola
  • Miguel de Pepe de Flos (=de Flors)
  • Antonio Tortosí
  • José del Rey.
  • El Barrut de la Cenia

  •  
  • Joaquín del Dengue , veí de la Galera.
  • El fill d’Andrés de la Meca
  • La vídua de Coll llerch (=llarg) de Ulldecona
  • La vídua la Palometa
  • La vídua del Sort de Cielos
  •     Entremig hi ha gent amb cognoms poc comuns que no solen portar cap malnom. Tampoc no en duen, no cal dir-ho, la gent terratinent i més benestant com Isabel Cavallero, Joaquín Ramón Suñer, Bruno Gil Figueres, Tadeo Traginer, Antonio Boria, Bruno Gimeno, José Ramón Costas, Lucas Beltrán, Ignacio Ayguavives, Francisco Nofre, Jorge Beltrán, Domingo Alaix, Francisco Vidal de la Ràpita, etcètera. Altrament, els seus respectius noms de fonts són precedits pels tractaments abreujats de «D.» o «Dª», don o doña.
     

    Reis, Ritos, Rufos, Xacos, Sompos, Pequenyes, Cabretes, Sastres, Bolees, Pantonis, Tapaforats…


        Per no estendre’ns-hi massa, hem prescindit de la majoria dels individus amb malnom del tipus «Miguel Rubio “de Andrés”», és a dir, aquells que consisteixen en el nom de pila d’un avantpassat.

        I si fa no fa hem ordenat alfabèticament per cognoms els malnoms transcrits, sense cap pretensió llevat de proporcionar una major comoditat a qui ho llegeixca. D’aquesta manera també li facilitarem les coses a qui li faça gràcia trobar-hi un avantpassat seu.
     
     
  • José Abella Rey
  • José Adell Rito
  • Manuel Adell Rito
  • Rosa Adell de Andreous
  • Vicente Adell de Andreous
  • Agustín Algueró Marrá
  • Agustín Badoc de Badoquet
  • Agustín Badoc Podadoret
  • Bautista Badoc Barbeta
  • José Badoc Barbeta
  • Andrés Balada Candonga
  • Juan Balada de Safranoria
  • José Balada Correo
  • José Balada de Mirar (?)
  • José Balada Nostresiñó
  • Juan Balada Cabretes
  • Pedro Balada Rufo
  • Sebastián Balada Nostresiñó, de Vinaròs
  • Bautista Ballester del Valenciá
  • José Barrera de Barrera

  •  
  • José Bayarri Zapatero
  • Bautista Bel del Moro
  • Francisco Bel Pebre Roig
  • Andrés Beltrán de la Cecilia
  • Andrés Beltrán de Luis de la Travala
  • Francisco Beltrán de Jayme
  • Ramón Beltrán Barbé  (o Barbí?)
  • Ramón Beltrán de la Pequeña
  • José Boix de Matías
  • Bautista Bonet Govern
  • José Boria Borrasca, o Borrasqueta
  • José Boria Mayor
  • Salvador Boria de Barquetes
  • José Bort Macari
  •  Manuel Bort Caraviné
  •  Matías Bort Macari
  •  Francisco Casals Chaco
  •  José Castell de Pantoni
  •  Andrés Chillida Panchallarga
  •  Bautista Chillida de Panchallarga
  •  Francisco Chillida Sastre
  •  Francisco Chillida menor del Sastret
  •  José Chillida de Ambán
  •  José Chillida Mansebo
  •  José Chillida Sompo
  •  Pablo Chillida de Mancebo
  •  Antonio Chimeno menor, Sastre
  •  Ignacio Colell Alpargatero  (=Espardenyer)
  •  José Escorihuela del Cagué
  •  Antonio Esteller Ardito
  •  Bautista Esteller Esguichill (=Escatxill?)
  •  José Esteller de la Anteria
  •  Miguel Esteller de Flos
  •  Francisco Felip Bolea
  •  Francisco Felip Bolea mayor
  •  Tomás Ferrer Tapaforats

  •  

        Qui llegeixca ja se’n deu haver adonat: aquestes línies no tenen en absolut -ni de lluny!- cap pretensió filològica. Val a dir que el professor Josep Lluís Agudo ja va analitzar els renoms i malnoms canareus des d’aqueix punt de vista científic. Ho va fer al febrer de l’any 1989, en el marc del Primer Congrés d’Història d’Alcanar, dins dels actes de commemoració del DCCL Aniversari de la Carta Pobla. El filòleg canareu hi va desplegar en la seua comunicació, titulada «Sobre renoms i malnoms», l’estudi formal (construcció sintàctica, presència d’introductors…), els canvis morfològics (diminutius, afèresis, epèntesis, metàtesis, mostres de la parla local, formació per derivació, influxos forasters, etcètera), els grups semàntics (situació familiar o social, fesomia, caràcter, oficis, procedència, noms i cognoms, frases cèlebres i altres)… És de justícia recomanar la relectura d’un treball tan interessant com amè, que va contribuir a animar sorprenentment i extraordinària aquell fred vespre congressual.

    Firmes, Grandes, Rovellats, Tacos, Rosiques, Casadetes, Mongets, Panxons, Maros, Raboses, Sardines, Basos,  Serenets, Pinyolades…

        L’habitual invenció i utilització de renoms i malnoms, no cal dir-ho, no és exclusiva d’Alcanar. Un dels personatges de l’escriptor italià Andrea Camilleri, a la seua novel·la La concessió del telèfon (publicada en català per Edicions 62 aquest febrer del 1998), fa unes reflexions sobre el costum de posar malnoms als pobles sicilians:
        «El company Delegat de la S. P. Antonino Cutrera, alabat per tots nosaltres per la seva intel·ligència profunda i que m’honora amb la seva amistat, un dia, conversant amb mi, va aventurar una explicació per a aquest costum tan difós a l’Illa.

        L’ús d’un nom diferent del del padró, amb l’afegit d’un motiu (malnom) conegut tan sols dins del cercle restringit dels murs d’un poble, obeeix a dues exigències oposades.

        La primera és la d’amagar-se en cas de perill: amb un doble (o triple) nom s’afavoreix el canvi de persona, és una manera de generar un equívoc que afavoreix qui és objecte de recerca, sigui qui sigui. La segona exigència, en canvi, és la de fer-se reconèixer exactament, en cas de necessitat, i evitar el canvi.»

        Evidentment i sortosa, Alcanar no ha patit les mateixes vicissituds que Sicília. Aquí, per tant, només la segona d’aqueixes exigències ha impulsat -si més no pel que nosaltres sabem- l’ús de renoms i malnoms: la de fer-se reconèixer exactament entre d’altres persones amb el mateix cognom i, ben sovint, amb el mateix nom de pila i tot.

        Continuem la relació, ara amb els Fibles:
     
  • Agustín Fibla del Firme
  • Agustín Fibla Retoret
  • Antonio Fibla Cabiscol
  • Antonio Fibla del Grande
  • Antonia Fibla de Papacha
  • Antonio Fibla del Rovellat
  • Bautista Fibla del Remiro
  • Bautista Fibla de Virol
  • Blas Fibla del Taco
  • Carlos Fibla del Figueret
  • Carlos Fibla de la Moseña
  • Francisco Fibla Pardeta
  • Joaquín Fibla de la Rosica

  •  
  • José Fibla de la Casadeta
  • José Fibla de Chimo de la Rosica
  • José Fibla Figueret
  • José Fibla Pistola
  • José Fibla de Taco
  • José Fibla del Grande
  • José Fibla Papacha
  • José Fibla de Pedro
  • José Fibla del Sencillo
  • José Fibla de Cuaro (?), o de Curro (?)
  • José Fibla del Rovellat
  • José Fibla de Virot (o de Virol?)
  • José Antonio Fibla Cabiscol
  • Juan Fibla Palau
  • Juan Fibla de la Rafela
  • Juan Fibla Valén (=Valent)
  • Manuel Fibla Remiro
  • Manuel Fibla del San (=del Sant)
  • María Fibla de la Papacha
  • Miguel Fibla Galapa, o Galapet
  • Miguel Fibla de Tana  (o Tano?)
  • Miguel Fibla de Jan
  • Miguel Fibla del Taco
  • Pedro Fibla de Papacha
  • Rosa Fibla de Papacha
  • Silvestre Fibla Pecho (=de Pitxó?)
  • Vicente Fibla de Papacha
  •     I els 30 Forcadells?
     
  • Agustín Forcadell de Bosa
  • Agustín Forcadell Grau Monchet, o Monjo
  • Agustín Forcadell Piñolada
  • Antonio Forcadell Panchó
  • Antonio Forcadell de la Basa
  • Francisca Forcadell Galapa
  • Francisco Forcadell Galapa
  • Francisco Forcadell Rabosa
  • Francisco Forcadell Serenet
  • Francisco Forcadell Gironet
  • José Forcadell Lluidó
  • José Forcadell Maro
  • José Forcadell Gironet
  • José Forcadell del Groc de Bosa
  • José Forcadell Jan
  • José Forcadell Maig? o Maix?
  • José Forcadell Sardina
  • José Forcadell Taco
  • Josefa Forcadell Galapa
  • Viuda de José Forcadell la Peña
  • Juan Forcadell Jan
  • Juan Forcadell Ros
  • Miguel Forcadell del Baso
  • Miguel Forcadell del Panchó
  • Rafael Forcadell de la Zafranera
  • Ramón Forcadell del Maix
  • Teresa Forcadell Galapa
  • Tomás Forcadell de la Peña
  • Tomás Forcadell Zafrané
  • Valentín Forcadell Baso

  •  
     
  • José Forner Rey
  • Joaquín García de la Cenia
  • Agustín Garriga de Sinto
  • Antonio Garriga Povill
  • Bautista Garriga Povill
  • Francisco Garriga Pantorrilla
  • Jacinto Garriga de Melchor
  • José Garriga de la Navarra
  • José Garriga de Sebastián
  • Juan Garriga de la Marianilla
  • Melchor Garriga Miqui
  • Melchor Garriga Miger
  • Pablo Garriga de la Navarra
  • Miguel Geyra Ñafla
  • Vicente Geyra Barró
  • Bautista Gil Chulí
  • José Gil de Cholí, o Chulí
  • José Gil de Guiticlich
  • Pascual Gil del Antecristo
  • Bruno Gimeno del Bou
  • José González del Menescal
  • Antonio Gras Panolla
  • Agustín Grau menor
  • Agustín Grau Moncho, o Monjo
  • Bautista Gras Maro
  • Melchor Jovaní Gallét, de la Rápita
  • Bautista Juan de Colell
  • José Juan Sardina Cistell
  • Agustín Martínez de Garraf
  • José Martínez de la Jana
  •     Com era d'esperar, no són pocs els Matamoros:
     
  • Agustín Matamoros la Dotora
  • Antonio Matamoros Majo
  • Andrés Matamoros Fuerte
  • Antonio Matamoros del Mellat
  • Bautista Matamoros Chanca
  • Bautista Matamoros Claudi
  • Domingo Matamoros Topinot
  • Francisco Matamoros de Gerónimo
  • Francisco Matamoros del Menut
  • Francisco Matamoros de la Rubia
  • Gabriel Matamoros la Castellana
  • Joaquín Matamoros Quadrad
  • José Matamoros Amorós
  • José Matamoros Betet
  • José Matamoros de Carlos
  • José Matamoros de Gabriel
  • José Matamoros lo Maco
  • José Matamoros del Menut de Manuelico
  • José Matamoros Plácido
  • José Matamoros Saco
  • José Matamoros Terril
  • José Matamoros Cuguch
  • Juan Matamoros Maclaco
  • Manuel Matamoros de la Correa
  • Manuel Matamoros de la Cosaca
  • Miguel Matamoros del Amorós
  • Miguel Matamoros Piqueta
  • Miguel Matamoros Placito
  • Pedro Matamoros de la Chafa
  • Silvestre Matamoros de Silvestre
  • Vicenta Matamoros de Roque
  • Vicente Matamoros de Tomaso
  •     A d'altres cognoms menys habituals no els calien gaire els malnoms. No obstant això, alguns se'n guanyaven:
     
  • José Morralla Postura (?)
  • Agustín Nolla de Pedro
  • Bautista Pla Cupido
  • Juan Pla Camarlés
  • Francisco Redón Verded
  • José Redón Borretes
  • José Roch Nano del Raixolé
  • José Roig Tejero
  • María Roig de Perot
  • Francisco Rubio de Francisco
  • Miguel Rubio de Andrés, Calbo
  •     Un altra nissaga notable d'Alcanar són els Queralt:
     
  • Agustín Queralt Pitanza
  • Agustín Queralt menor del Magre
  • Andrés Queralt Chiriu (=Xiriu)
  • Antonio Queral del Chiriu -o Cheriu-
  • Antonio Queralt de Flos
  • Antonio Queralt de Manchoret
  • Antonio Queralt de la Ñaca
  • Domingo Queralt del Ereu
  • Francisco Queralt Píndola
  • Ignacio Queralt Montero, o Muntero
  • Isidro Queralt de Boquera
  • José Queralt del Ereu, o del Hereu (=de l’Hereu)
  • José Queralt Papaous
  • José Queralt Píndola
  • José Queralt de la Ñaca
  • José Queralt del Galano
  • José Queralt de Antonio, Ñic Ñac
  • José Queral Sambres
  • Juan Queralt de Queraltet
  • Manuel Queralt de Agustín, Magre
  • Manuel Queralt Papaous
  • Melchor Queralt Mayor
  • Melchor Queralt de Melchor
  • Melchor Queralt de Racó
  • Melchor Queralt de Toni Píndola
  • Miguel Queral Boquera
  • Miguel Queralt de Flor, o de Flos
  • Miguel Queralt de Píndola
  • Miguel Queralt Sansa
  • Miguel Queralt Simó
  • Pedro Queralt de la Patrona
  • Ramón Queralt Píndola
  • Tadeo Queralt del Montero

  •  

        I els Reverter i els Sancho, el segon i el primer cognom en importància numèrica a la vila, respectivament? Vet-los aquí, curiosament ordenats per noms de pila:
     
     
  • Agustín Reverter de Alfonsed
  • Agustín Reverter de Bosa (Bossa)
  • Agustín Reverter Hermitá
  • Agustín Reverter Lifonséd de José
  • Agustín Reverter Pollet
  • Agustín Reverter lo Sech, o del Sech
  • Agustín Reverter Sencillo
  • Agustín Reverter Tombarrollos
  • Antonio Reverter de Damiá
  • Antonio Reverter Mellat
  • Bautista Reverter del Grande
  • Bautista Reverter Sorro
  • Carlos Reverter de la Cartuchana
  • Francisco Reverter Fandango
  • Francisco Reverter de Juan del Roig
  • Francisco Reverter Lifonsed
  • Francisco Reverter Tumba
  • Francisco Reverter de Mauro
  • Francisco Reverter Parra
  • Francisco Reverter del Sech
  • Francisco Reverter del Sereno (?)
  • Viuda de Fco. Reverter la Magra
  • Joaquín Reverter Pino
  • Joaquín Reverter de Rialla
  • Joaquín Reverter y Ballester de Peret, o Pered
  • José Reverter Capitá
  • José Reverter Cartuchá
  • José Reverter Colet
  • José Reverter Cupido
  • José Reverter Marero
  • José Reverter Melo
  • José Reverter Mulet
  • José Reverter Napoletá
  • José Reverter de la Regalada
  • José Reverter Sencillo
  • José Reverter Tombarrollos
  • José Reverter Bolau
  • José Reverter y Gil Tumbeta
  • José Reverter Ceuta
  • José Reverter Muleta
  • José Reverter Parra
  • José Reverter de Pascual
  • Juan Reverter Coída
  • Juan Reverter Pelat
  • Juan Reverter Roch
  • Juan Reverter Setrill, o Cetrill
  • Juan Reverter de Tadeo
  • Juan Reverter Tal-lará
  • Manuel Reverter Salmeta
  • Manuel Reverter Selma
  • Manuel Reverter Cayda, o Coída
  • Mariano Reverter Parra
  • Melchor Reverter de Racó
  • Miguel Reverter Gamad
  • Miguel Reverter Coyda, o Coida, o Cayda
  • Miguel Reverter de Blas
  • Miguel Reverter de la Magra
  • Miguel Reverter de Yaguela (?)
  • Pascual Reverter de la Chafa
  • Paulino Reverter de la Estrella
  • Rafael Reverter Rialla

  •  
  • Agustín Sancho de Codoñol (Codonyol)
  • Agustín Sancho Catalí
  • Agustín Sancho del Frare de Manuelet
  • Agustín Sancho de Mauret
  • Agustín Sancho Petirri
  • Andrés Sancho del Greyxos
  • Andrés Sancho de Llorens
  • Andrés Sancho Polid, o del Polit
  • Antonio Sancho del Baladó
  • Antonio Sancho Corona
  • Antonio Sancho de Bartolo, o de Bartolomé
  • Antonio Sancho de Choca
  • Antonio Sancho de Andrés, Choca
  • Antonio Sancho del Frare de la Mellada
  • Antonio Sancho de Nicolás
  • Bautista Sancho Aliau
  • Bautista Sancho Bardí
  • Bautista Sancho de Bartolo
  • Bautista Sancho de Christóval
  • Bautista Sancho Codoñol
  • Bautista Sancho Corona
  • Bautista Sancho de la Güía, o de la Guia
  • Bautista Sancho de Nicolás, o de Nicolau
  • Bautista Sancho Pechina
  • Bautista Sancho Pó
  • Bautista Sancho Raqueta
  • Blas Sancho de Bartolo
  • Christóval Sancho la Fuerta
  • Diego Sancho Choca
  • Diego Sancho de Diego
  • Domingo Sancho Raqueta
  • Francisco Sancho Mareto o Marero (?)
  • Ignacio Sancho de la Preciosa
  • José Sancho el Aguader
  • José Sancho de Andrés, Greysós
  • José Sancho Apolinario
  • José Sancho del Baladó
  • José Sancho de Benito
  • José Sancho de Betret ?
  • José Sancho Cañero
  • José Sancho de Carrasquet
  • José Sancho de Cepo
  • José Sancho de Clemente
  • José Sancho de Codoñol
  • José Sancho Cranch
  • José Sancho Espalud, o Aspalut
  • José Sancho del Frare
  • José Sancho del Galano
  • José Sancho de la Guia
  • José Sancho Marrañó
  • José Sancho de Mauro, o Mauret
  • José Sancho del Menut de Cachapanda
  • José Sancho de la Morena del Viudet
  • José Sancho Paleta
  • José Sancho Polayna
  • José Sancho menor, Puchero
  • José Sancho Quoguer?
  • José Sancho de Salvador
  • José Sancho Sardina
  • José Sancho Sardo
  • José Sancho Tristán
  • José Sancho Truita
  • Juan Sancho de Joch
  • Juan Sancho de Mortaja
  • Juan Sancho de la Reycholera
  • Juan Sancho Paella
  • Juan Sancho del Petirri
  • Juan Sancho Po
  • Juan Sancho Ponét
  • Julián Sancho de Mortaja
  • Manuel Sancho del Roig
  • Mauro Sancho de Marrañó
  • Melchor Sancho de Rafad ?
  • Miguel Sancho Bardí
  • Miguel Sancho de Benito
  • Miguel Sancho Cartilla
  • Miguel Sancho de Corona
  • Miguel Sancho Espalud
  • Miguel Sancho de Peped
  • Miguel Sancho de la Preciosa, o del Nano de la Preciosa
  • Miguel Sancho del Tristan
  • Miguel Sancho y Adell de Corona
  • Miguel Sancho de José, Cartilla
  • Miguel Sancho Rotet, o Rotets
  • Pascual Sancho de Greysós
  • Pascual Sancho Pitirri
  • Román Sancho de Navarro
  • Salvador Sancho del Llop
  • Salvador Sancho de Cachapanda
  •     Entre la resta de cognoms veurem com només destaquen els Subirats:
     
  • Bautista Sanz de Pep
  • Domingo Sanz Cuguelló
  • Juan Sanz de Pascual
  • Maria Sanz del Esencadó ?
  • Miguel Sanz Michelo
  • José Segura Sipote, o Cipote
  • Bautista Serra Zapatero
  • Miguel Serret Ampostí
  • Miguel Miguel Mascara
  • Antonio Traval de la Pata
  • Antonio Subirats Regadiu
  • Bruno Subirats Malañ
  • Carmen Subirats de Pey
  • Domingo Subirats Regadiu
  • José Subirats de Vicente
  • José Subirats Masgarró
  • José Subirats de Miquel de la Obrera
  • José Subirats Regadiu
  • José Subirats del Verre
  • José Subirats Pey, o Pei
  • José Subirats de Bruno, Malañ
  • Pablo Subirats de la Farines
  • Pedro Subirats de Escata
  • Vicente Subirats de Juan, Bregadó
  • Vicente Subirats de Vicentet
  • Agustín Ulldemolins Chulo
  • Antonio Ulldemolins de Mecha (Metxa)
  • Bautista Ulldemolins Mecheta
  • Agustín Valls de Francho
  • Andrés Valls Remichó
  • Francisco Valls de Francisco Vanita
  • Francisco Valls Carpintero
  • José Valls Vanita
  • Juan Valls Vanita
  • Juan Valls Quintanes
  • Miguel Valls Terrerol
  • Miguel Valls Vanita
  • Ramón Valls Vanita
  • Francisco Vidal de la Rápita
  • Juan Vila de la Rafela
  • Vicente Vila de la Sota