(Una part d'aquesta pàgina ja va
ser publicada al Butlletí Informatiu ALCANAR)
Les nissagues
canareves
del temps
de Maria Cristina
Allí dalt a la Serreta,
hi havia un poput pelat.
Feia tres dies que estava mort
i encara menjava blat.
Cançó popular canareva.
A Alcanar -on cognoms com Reverter,
Fibla, Sancho, Queralt, Matamoros, Forcadell
o Subirats són
d’allò més comuns- hom identifica les nissagues locals a
través d’una miscel·lània de malnoms o renoms. Aquests
han heretat la utilitat que la nísba
o la kúnia
àrabs tenien per als membres dels clans berbers que poblaren les
terres canareves durant l’època andalusina.
|
L'investigador/a o l'internauta
inquiets podran esbrinar en aquesta pàgina coses com aquestes:
-
Que el malnom
de Borretes estava associat al cognom Redon.
-
Que malnoms
com Bardí, Mauro o Bolea daten del segle XVIII.
-
Que hi havia
malnoms tan rics semànticament com lo Sort de Cielos, l'Antecristo...
-
Que entre
els malnoms canareus més antics de què tenim notícia
(ja a l'any 1606) figuren lo Frare, la Pastora, lo Cabrer, lo Pellicer...
|
Malnoms del segle XVII
N’hi ha de força antics, de malnoms, ja tots
perduts. Documentats al segle XVII, pertanyen a persones la majoria de
les quals respiraren l’aire del XVI.
Els uns es referien a la professió:
|
«Barbera Sancho dita
la Pastora»,
«Juan Forcadell alias
lo Frare» (1606),
«Benet Reverter de
Miquel, dit lo Pellicer (=adobador o venedor de pells)»,
«Sebastia Sancho dit
Carnicer», «Juan Sancho dit de la Musica»,
«Miquel Reverter,
àlias Cabrer» (1607),
«Ursola Reverter dita
la Corredora» (1609),
«Miquel Forcadell
de la Música» (1610),
«Grabiel Reverter
alias Texidor»,
«Benet Sancho alias
lo Peraire (=el qui, en una pedrera, treu pedra o la pica)» (1614),
«Juan Fibla, Albarder»
(1615),
|
«Thomas Bonet, Mercader»
(1623),
«Pere Miralles, Sastre»
(1625),
«Esteve Andrais, Pedrapiquer»
(1626),
«Miquel Queralt del
Sabater» (1633),
«Guillem Forcadell,
Llander» (1634),
«Antoni Sans, Fuster»,
«Pere Granja Paredador
(=constructor de marges de pedra seca), natural de la Cuba» (1637),
«Jeroni Forcadell,
Moliner» (1642),
«Moncerrat Queralt,
Espardeñer» (1648),
«Antoni Reverter dit
del Sastre» (1665)…
|
D’altres al·ludeixen al carrer
o barri on residia el seu portador. Algun d'aquests topònims
urbans resulta avui exòtic i tot:
|
«Juan Queral del Poador»
(1606),
«Antoni Gil alias
de la Creu» (1614),
«Juan Sancho del Arch»
(1618),
|
«Juan Reverter de
la Rasa» (1638),
«Vicent Reverter de
Cosme, dit del Hom» (1666)…
|
O bé al lloc d’on
era oriünd:
|
«Miquel Sancho dit
lo Rapitench» (1608),
«Pere Reverter de
la Jana» (1628),
|
«Juan Palmeron, Frances»
(1670)...
|
Hi havia malnoms trets d’un
nom o cognom dels avantpassats -tot sovint de la mare- que havia
caigut en gràcia:
|
«Juan Reverter alias
Box» (1606),
«la muller de Joan
Reverter, dita na Vilona de Vinaròs» (1607),
«Miquel Sancho alias
de na Fornera» (1611),
«Antoni Reverter dit
Valero» (1614),
«Benet Reverter alias
de Roldan» (1622),
«Antoni Reverter alias
de la Quexala» (1624),
«Francisca Forcadell
dita na Francesquina» (1633),
«March Forcadell alias
de na Balaguera» (1635),
|
«Juan Queralt de na
Catalina»,
«Grabiel Reverter
de na Agna» (1636),
«Sebastia Reverter
dit de les Gineres» (1638),
«Vicent Forcadell
dit de na Margalida» (1639),
«Juan Sancho den Riberes»
(1643),
«Elisabet Juan alias
Beltrana» (1651),
«Juan Sancho de na
Roca» (1652),
«Benet Reverter den
Gregori» (1674)...
|
Finalment, no hi faltaven els malnoms relacionats
amb qualsevol altre tret propi de l’individu:
|
«Miquel Prima alias
Rosat» (1608),
«Francesc Reverter
alias de la Mallorquina» (1633),
«Blai Reverter dit
de la Coxa» (1637),
|
«Juan Gonzalez del
Castellà» (1640),
«Guillem Sancho alias
Beço» (1642),
«Batiste Queralt Fadrinet»
(1645)…
|
Dels segles XVIII i XIX
Del XVIII amb prou feines si en sobreviu cap:
|
la Perpètua (1750),
|
Serret,
Samarra,
lo General,
Pera,
Colomet,
Silvestre,
Bardí,
Chrisòstim,
la Llonarda (1765);
|
Terrerola,
lo Ros (1771),
|
Sepo,
Bossa,
lo Manresà (1772);
|
Català,
Mauro,
Navarro,
la Badoca,
lo Frare de la Bolea (1776)…
|
En canvi, un bon grapat dels documentats al segle
XIX no han deixat de fer-se servir: Plàcito, Rialla (1803); Turment,
lo Roig, Simonet (1811); Regadiu (1824); Codonyol, Masgarró, lo
Verre, Xiriu, la Travala, Metxa, Píndola, lo Taco, lo Bregador,
lo Melo, Papaous, l’Antecristo, Matagats, lo Rufo, Pebre Roig, Tapaforats,
Pinyolada, la Basa, lo Maix, Galapa, Barró, Nyafla, Xolí,
Guiticlic, lo Maro, Topinot, Saco, Terril, Cuguc, Maclaco, la Xafa, Cupido,
Pitança, lo Magre, la Nyaca, Manxoret, lo Galano, Sambres, Nyic
Nyac, Borretes, lo Sorro, Parra, lo Cartutxà, la Regalada, Tumbeta,
Ceuta, Pino, Pelat, Tal·larà, Corona, Petxina, Polaina, Sardo,
Marranyó, Rotets, Cipote, Malany, la Farines, la Pata, Vanita, Quintanes,
la Sota (1840)…
El poble hi ha esmerçat el seu enginy durant
segles. Avui els malnoms encara perviuen amb força. I fins i tot
se n’inventen de nous.
Un cop d’ull a una extensa relació dels renoms
i malnoms que es feien servir a Alcanar més de segle i mig enrera
-l’any 1840, pocs mesos després d’acabada la primera carlinada o
Guerra dels Set Anys- acredita la llarguíssima pervivència
i vitalitat d’aqueix costum local tan pràctic… i de les duradores
estirps canareves de les quals els malnoms constitueixen una prova ben
fefaent.
Havent iniciat les tropes de Ramon Cabrera llur definitiva
retirada cap a França, van abandonar Benicarló i Alcanar
els dies 18 i 19 de maig del 1840. El 30 del mateix mes, el cap liberal
Baldomero Espartero pren Morella, que havia estat la principal fortalesa
carlina. Al juny, Cabrera travessa l’Ebre. Ja encetat el mes de juliol,
el general tortosí entra en terres franceses i finalitza oficialment
la Guerra dels Set Anys.
Per decret dictat el 12 de setembre de 1840, quan
encara són obertes entre els canareus les ferides del sagnant enfrontament
civil, la Diputació provincial de Tarragona autoritza l’Ajuntament
Constitucional de la vila d’Alcanar perquè mane formar un Padró
General de la riquesa territorial. En resultarà que la riquesa,
comptada en rals de billó, s’hi distribueix així: en horta,
20.334; en sínies o motes, 47.480; en garroferars, 109.880; en cases,
33.966. Cosa que fa un total de 211.660 rals de billó, a banda dels
quals es destaquen els 74.660 corresponents als terratinents.
A través de padrons com aquest i de les contribucions
que se’n derivarien -a banda del producte de la subhasta dels béns
recentment desamortitzats-, l’emergent Estat liberal anava desesperadament
a la percaça de diners per subvenir els enormes costos que li havia
suposat la llarga guerra civil (armament, soldades, danys, etc.) i per
eixugar el descomunals dèficits que, per la mateixa causa, ofegaven
la Hisenda pública espanyola. Les coses anaven a mal borràs.
El 12 d’octubre de 1840, la reina governadora María Cristina de
Borbón -vídua de Fernando VII- signarà l’acta de la
seua renúncia a la regència i es veurà obligada a
sortir d’Espanya. Marxa, segons consta en l’acta citada, per no poder accedir
“a
algunas de las exigencias de los pueblos, que mis consejeros mismos creen
deben ser consultados para calmar los ánimos y terminar la actual
situación”.
Des de l’exili, l'exregent fa públic un manifest
al país on resumeix així les seues actuacions més
reeixides: “A mi voz se abrieron las universidades, a mi voz desaparecieron
inveterados abusos y comenzaron a plantearse útiles y bien meditadas
reformas; a mi voz, en fin, encontraron un hogar los que lo habían
buscado en vano, proscriptos y errantes por tierras extrañas. Yo
di el Estatuto Real y no lo he quebrantado; si otros lo hollaron con sus
pies, suya será la responsabilidad ante Dios, que ha hecho santas
las leyes. Aceptada y jurada por mí la constitución de 1837,
he hecho por no quebrantarla el último y mayor de los sacrificios:
he dejado el cetro y desamparado a mis hijas”.
Efectivament, les Corts van nomenar regent el general
Espartero i van privar Cristina de la tutela de ses filles, Isabel i Luisa
Fernanda.
El Padró de la riquesa territorial de 1840
El Padró divideix escrupulosament el terme municipal.
Les partides situades tocant al nucli urbà d’Alcanar —totes de regadiu
perquè les séquies hi condueixen les aigües del riu
Sénia— hi són identificades mitjançant ordinals: la
partida primera comprèn 56 horts; la segona, 117; la tercera, 246;
la quarta, 51; la cinquena o de la Creveta, 138; pel que fa a la sisena
i a la setena , no se n’hi quantifiquen. Tot seguit, el Padró dóna
constància de les partides que ocupen les sénies, també
dedicades al regadiu gràcies als pous i motes: Sol de Riu, les Mallades,
els Viots , el Lligallo, el Pi Gros, el Pla i les Cases.
Però la major part del terme canareu segueixen
ocupant-lo, com segles ans, els garroferars. Sota aquest epígraf
són relacionades les partides següents: el Boveral , el Puig
Gros, el Pou de la Planeta, el Molinet , el Campet, les Mallades , Sol
de Riu, la Creu , els Pedregals , Mitancamí, el Pla, el Barranc
d’en Domènech —també dita de Mas Febrés—, el Corral
de Venacà , el Castellà , les Sénies, el Camí
del Remei, la Moleta, les Comes, la Creu , la Planeta , les Saleres , el
Corral del Rubio , la Calafa, la Bamba, el Barranc de les Cases, el Mas
d’en Serrà, el Mas d’en Galès i l’Almenara .
Finalment, sota el títol ben remarcat de «Término
Nuevo», el Padró de riquesa territorial de 1840 fa inventari
de les propietats compreses dins de les partides de la Fonda, les Comares
i la Martinenca, que feia molt pocs anys que formaven part del terme municipal
d’Alcanar .
Tot seguit començarem a relacionar la primera
tanda d’aquells renoms i malnoms que -recordem-ho- corresponen tots a persones
que, en tant que propietàries de predis rústics, ja eren
adultes l’any 1840. La qual cosa ens donarà una idea de l’antiguitat
de molts de malnoms que encara es fan servir avui en dia. Heus-en aquí,
d’antuvi, els que hi van sense cognoms de referència:
|
Joaquín de la
Comare
José Matagats
Josefa del Baló
Teresa del Baló
|
José de Pistola
Miguel de Pepe de Flos (=de
Flors)
Antonio Tortosí
José del Rey.
El Barrut de la Cenia
|
Joaquín del Dengue
, veí de la Galera.
El fill d’Andrés
de la Meca
La vídua de Coll
llerch (=llarg) de Ulldecona
La vídua la Palometa
La vídua del Sort
de Cielos
|
Entremig hi ha gent amb cognoms poc comuns que no
solen portar cap malnom. Tampoc no en duen, no cal dir-ho, la gent terratinent
i més benestant com Isabel Cavallero, Joaquín Ramón
Suñer, Bruno Gil Figueres, Tadeo Traginer, Antonio Boria, Bruno
Gimeno, José Ramón Costas, Lucas Beltrán, Ignacio
Ayguavives, Francisco Nofre, Jorge Beltrán, Domingo Alaix, Francisco
Vidal de la Ràpita, etcètera. Altrament, els seus respectius
noms de fonts són precedits pels tractaments abreujats de «D.»
o «Dª», don o doña.
Reis, Ritos, Rufos, Xacos, Sompos, Pequenyes, Cabretes,
Sastres, Bolees, Pantonis, Tapaforats…
Per no estendre’ns-hi massa, hem prescindit de
la majoria dels individus amb malnom del tipus «Miguel Rubio “de
Andrés”», és a dir, aquells que consisteixen en
el nom de pila d’un avantpassat.
I si fa no fa hem ordenat
alfabèticament per cognoms els malnoms transcrits, sense
cap pretensió llevat de proporcionar una major comoditat a qui ho
llegeixca. D’aquesta manera també li facilitarem les coses a qui
li faça gràcia trobar-hi un avantpassat seu.
José Abella Rey
José Adell Rito
Manuel Adell Rito
Rosa Adell de Andreous
Vicente Adell de Andreous
Agustín Algueró
Marrá
Agustín Badoc de
Badoquet
Agustín Badoc Podadoret
Bautista Badoc Barbeta
José Badoc Barbeta
Andrés Balada Candonga
Juan Balada de Safranoria
José Balada Correo
José Balada de Mirar
(?)
José Balada Nostresiñó
Juan Balada Cabretes
Pedro Balada Rufo
Sebastián Balada
Nostresiñó, de Vinaròs
Bautista Ballester del Valenciá
José Barrera de Barrera
|
José Bayarri Zapatero
Bautista Bel del Moro
Francisco Bel Pebre Roig
Andrés Beltrán
de la Cecilia
Andrés Beltrán
de Luis de la Travala
Francisco Beltrán
de Jayme
Ramón Beltrán
Barbé (o Barbí?)
Ramón Beltrán
de la Pequeña
José Boix de Matías
Bautista Bonet Govern
José Boria Borrasca,
o Borrasqueta
José Boria Mayor
Salvador Boria de Barquetes
José Bort Macari
Manuel Bort Caraviné
Matías Bort
Macari
Francisco Casals Chaco
José Castell
de Pantoni
Andrés Chillida
Panchallarga
Bautista Chillida
de Panchallarga
|
Francisco Chillida
Sastre
Francisco Chillida
menor del Sastret
José Chillida
de Ambán
José Chillida
Mansebo
José Chillida
Sompo
Pablo Chillida de
Mancebo
Antonio Chimeno menor,
Sastre
Ignacio Colell Alpargatero
(=Espardenyer)
José Escorihuela
del Cagué
Antonio Esteller Ardito
Bautista Esteller
Esguichill (=Escatxill?)
José Esteller
de la Anteria
Miguel Esteller de
Flos
Francisco Felip Bolea
Francisco Felip Bolea
mayor
Tomás Ferrer
Tapaforats
|
Qui llegeixca ja se’n deu haver adonat: aquestes
línies no tenen en absolut -ni de lluny!- cap pretensió filològica.
Val a dir que el professor Josep Lluís Agudo ja va analitzar els
renoms i malnoms canareus des d’aqueix punt de vista científic.
Ho va fer al febrer de l’any 1989, en el marc del Primer Congrés
d’Història d’Alcanar, dins dels actes de commemoració del
DCCL Aniversari de la Carta Pobla. El filòleg canareu hi va desplegar
en la seua comunicació, titulada «Sobre renoms i malnoms»,
l’estudi
formal (construcció sintàctica, presència d’introductors…),
els canvis morfològics (diminutius, afèresis, epèntesis,
metàtesis, mostres de la parla local, formació per derivació,
influxos forasters, etcètera), els grups semàntics (situació
familiar o social, fesomia, caràcter, oficis, procedència,
noms i cognoms, frases cèlebres i altres)… És de justícia
recomanar la relectura d’un treball tan interessant com amè, que
va contribuir a animar sorprenentment i extraordinària aquell fred
vespre congressual.
Firmes, Grandes, Rovellats, Tacos, Rosiques, Casadetes,
Mongets, Panxons, Maros, Raboses, Sardines, Basos, Serenets, Pinyolades…
L’habitual invenció i utilització de renoms
i malnoms, no cal dir-ho, no és exclusiva d’Alcanar. Un dels personatges
de l’escriptor italià Andrea Camilleri, a la seua novel·la
La
concessió del telèfon (publicada en català per
Edicions 62 aquest febrer del 1998), fa unes reflexions sobre el costum
de posar malnoms als pobles sicilians:
«El company Delegat de la S. P.
Antonino Cutrera, alabat per tots nosaltres per la seva intel·ligència
profunda i que m’honora amb la seva amistat, un dia, conversant amb mi,
va aventurar una explicació per a aquest costum tan difós
a l’Illa.
L’ús d’un nom diferent del del padró,
amb l’afegit d’un motiu (malnom) conegut tan sols dins del cercle restringit
dels murs d’un poble, obeeix a dues exigències oposades.
La primera és la d’amagar-se en cas de
perill: amb un doble (o triple) nom s’afavoreix el canvi de persona, és
una manera de generar un equívoc que afavoreix qui és objecte
de recerca, sigui qui sigui. La segona exigència, en canvi, és
la de fer-se reconèixer exactament, en cas de necessitat, i evitar
el canvi.»
Evidentment i sortosa, Alcanar no ha patit les mateixes
vicissituds que Sicília. Aquí, per tant, només la
segona d’aqueixes exigències ha impulsat -si més no pel que
nosaltres sabem- l’ús de renoms i malnoms: la de fer-se reconèixer
exactament entre d’altres persones amb el mateix cognom i, ben sovint,
amb el mateix nom de pila i tot.
Continuem la relació, ara amb els Fibles:
Agustín Fibla del
Firme
Agustín Fibla Retoret
Antonio Fibla Cabiscol
Antonio Fibla del Grande
Antonia Fibla de Papacha
Antonio Fibla del Rovellat
Bautista Fibla del Remiro
Bautista Fibla de Virol
Blas Fibla del Taco
Carlos Fibla del Figueret
Carlos Fibla de la Moseña
Francisco Fibla Pardeta
Joaquín Fibla de
la Rosica
|
José Fibla de la
Casadeta
José Fibla de Chimo
de la Rosica
José Fibla Figueret
José Fibla Pistola
José Fibla de Taco
José Fibla del Grande
José Fibla Papacha
José Fibla de Pedro
José Fibla del Sencillo
José Fibla de Cuaro
(?), o de Curro (?)
José Fibla del Rovellat
José Fibla de Virot
(o de Virol?)
José Antonio Fibla
Cabiscol
|
Juan Fibla Palau
Juan Fibla de la Rafela
Juan Fibla Valén
(=Valent)
Manuel Fibla Remiro
Manuel Fibla del San (=del
Sant)
María Fibla de la
Papacha
Miguel Fibla Galapa, o Galapet
Miguel Fibla de Tana
(o Tano?)
Miguel Fibla de Jan
Miguel Fibla del Taco
Pedro Fibla de Papacha
Rosa Fibla de Papacha
Silvestre Fibla Pecho (=de
Pitxó?)
Vicente Fibla de Papacha
|
I els 30 Forcadells?
|
Agustín Forcadell
de Bosa
Agustín Forcadell
Grau Monchet, o Monjo
Agustín Forcadell
Piñolada
Antonio Forcadell Panchó
Antonio Forcadell de la
Basa
Francisca Forcadell Galapa
Francisco Forcadell Galapa
Francisco Forcadell Rabosa
Francisco Forcadell Serenet
Francisco Forcadell Gironet
|
José Forcadell Lluidó
José Forcadell Maro
José Forcadell Gironet
José Forcadell del
Groc de Bosa
José Forcadell Jan
José Forcadell Maig?
o Maix?
José Forcadell Sardina
José Forcadell Taco
Josefa Forcadell Galapa
Viuda de José Forcadell
la Peña
|
Juan Forcadell Jan
Juan Forcadell Ros
Miguel Forcadell del Baso
Miguel Forcadell del Panchó
Rafael Forcadell de la Zafranera
Ramón Forcadell del
Maix
Teresa Forcadell Galapa
Tomás Forcadell de
la Peña
Tomás Forcadell Zafrané
Valentín Forcadell
Baso
|
|
José Forner Rey
Joaquín García
de la Cenia
Agustín Garriga de
Sinto
Antonio Garriga Povill
Bautista Garriga Povill
Francisco Garriga Pantorrilla
Jacinto Garriga de Melchor
José Garriga de la
Navarra
José Garriga de Sebastián
Juan Garriga de la Marianilla
|
Melchor Garriga Miqui
Melchor Garriga Miger
Pablo Garriga de la Navarra
Miguel Geyra Ñafla
Vicente Geyra Barró
Bautista Gil Chulí
José Gil de Cholí,
o Chulí
José Gil de Guiticlich
Pascual Gil del Antecristo
Bruno Gimeno del Bou
|
José González
del Menescal
Antonio Gras Panolla
Agustín Grau menor
Agustín Grau Moncho,
o Monjo
Bautista Gras Maro
Melchor Jovaní Gallét,
de la Rápita
Bautista Juan de Colell
José Juan Sardina
Cistell
Agustín Martínez
de Garraf
José Martínez
de la Jana
|
Com era d'esperar, no són pocs els Matamoros:
|
Agustín Matamoros
la Dotora
Antonio Matamoros Majo
Andrés Matamoros
Fuerte
Antonio Matamoros del Mellat
Bautista Matamoros Chanca
Bautista Matamoros Claudi
Domingo Matamoros Topinot
Francisco Matamoros de Gerónimo
Francisco Matamoros del
Menut
Francisco Matamoros de la
Rubia
|
Gabriel Matamoros la Castellana
Joaquín Matamoros
Quadrad
José Matamoros Amorós
José Matamoros Betet
José Matamoros de
Carlos
José Matamoros de
Gabriel
José Matamoros lo
Maco
José Matamoros del
Menut de Manuelico
José Matamoros Plácido
José Matamoros Saco
José Matamoros Terril
|
José Matamoros Cuguch
Juan Matamoros Maclaco
Manuel Matamoros de la Correa
Manuel Matamoros de la Cosaca
Miguel Matamoros del Amorós
Miguel Matamoros Piqueta
Miguel Matamoros Placito
Pedro Matamoros de la Chafa
Silvestre Matamoros de Silvestre
Vicenta Matamoros de Roque
Vicente Matamoros de Tomaso
|
A d'altres cognoms menys habituals no els calien
gaire els malnoms. No obstant això, alguns se'n guanyaven:
|
José Morralla Postura
(?)
Agustín Nolla de
Pedro
Bautista Pla Cupido
Juan Pla Camarlés
|
Francisco Redón Verded
José Redón
Borretes
José Roch Nano del
Raixolé
|
José Roig Tejero
María Roig de Perot
Francisco Rubio de Francisco
Miguel Rubio de Andrés,
Calbo
|
Un altra nissaga notable d'Alcanar són els
Queralt:
|
Agustín Queralt Pitanza
Agustín Queralt menor
del Magre
Andrés Queralt Chiriu
(=Xiriu)
Antonio Queral del Chiriu
-o Cheriu-
Antonio Queralt de Flos
Antonio Queralt de Manchoret
Antonio Queralt de la Ñaca
Domingo Queralt del Ereu
Francisco Queralt Píndola
|
Ignacio Queralt Montero,
o Muntero
Isidro Queralt de Boquera
José Queralt del
Ereu, o del Hereu (=de l’Hereu)
José Queralt Papaous
José Queralt Píndola
José Queralt de la
Ñaca
José Queralt del
Galano
José Queralt de Antonio,
Ñic Ñac
José Queral Sambres
Juan Queralt de Queraltet
Manuel Queralt de Agustín,
Magre
Manuel Queralt Papaous
Melchor Queralt Mayor
|
Melchor Queralt de Melchor
Melchor Queralt de Racó
Melchor Queralt de Toni
Píndola
Miguel Queral Boquera
Miguel Queralt de Flor,
o de Flos
Miguel Queralt de Píndola
Miguel Queralt Sansa
Miguel Queralt Simó
Pedro Queralt de la Patrona
Ramón Queralt Píndola
Tadeo Queralt del Montero
|
I els Reverter i els Sancho, el segon
i el primer cognom en importància numèrica a la vila, respectivament?
Vet-los aquí, curiosament ordenats per noms de pila:
|
Agustín Reverter
de Alfonsed
Agustín Reverter
de Bosa (Bossa)
Agustín Reverter
Hermitá
Agustín Reverter
Lifonséd de José
Agustín Reverter
Pollet
Agustín Reverter
lo Sech, o del Sech
Agustín Reverter
Sencillo
Agustín Reverter
Tombarrollos
Antonio Reverter de Damiá
Antonio Reverter Mellat
Bautista Reverter del Grande
Bautista Reverter Sorro
Carlos Reverter de la Cartuchana
Francisco Reverter Fandango
Francisco Reverter de Juan
del Roig
Francisco Reverter Lifonsed
Francisco Reverter Tumba
Francisco Reverter de Mauro
Francisco Reverter Parra
Francisco Reverter del Sech
Francisco Reverter del Sereno
(?)
Viuda de Fco. Reverter la
Magra
|
Joaquín Reverter
Pino
Joaquín Reverter
de Rialla
Joaquín Reverter
y Ballester de Peret, o Pered
José Reverter Capitá
José Reverter Cartuchá
José Reverter Colet
José Reverter Cupido
José Reverter Marero
José Reverter Melo
José Reverter Mulet
José Reverter Napoletá
José Reverter de
la Regalada
José Reverter Sencillo
José Reverter Tombarrollos
José Reverter Bolau
José Reverter y Gil
Tumbeta
José Reverter Ceuta
José Reverter Muleta
José Reverter Parra
José Reverter de
Pascual
|
Juan Reverter Coída
Juan Reverter Pelat
Juan Reverter Roch
Juan Reverter Setrill, o
Cetrill
Juan Reverter de Tadeo
Juan Reverter Tal-lará
Manuel Reverter Salmeta
Manuel Reverter Selma
Manuel Reverter Cayda, o
Coída
Mariano Reverter Parra
Melchor Reverter de Racó
Miguel Reverter Gamad
Miguel Reverter Coyda, o
Coida, o Cayda
Miguel Reverter de Blas
Miguel Reverter de la Magra
Miguel Reverter de Yaguela
(?)
Pascual Reverter de la Chafa
Paulino Reverter de la Estrella
Rafael Reverter Rialla
|
|
Agustín Sancho de
Codoñol (Codonyol)
Agustín Sancho Catalí
Agustín Sancho del
Frare de Manuelet
Agustín Sancho de
Mauret
Agustín Sancho Petirri
Andrés Sancho del
Greyxos
Andrés Sancho de
Llorens
Andrés Sancho Polid,
o del Polit
Antonio Sancho del Baladó
Antonio Sancho Corona
Antonio Sancho de Bartolo,
o de Bartolomé
Antonio Sancho de Choca
Antonio Sancho de Andrés,
Choca
Antonio Sancho del Frare
de la Mellada
Antonio Sancho de Nicolás
Bautista Sancho Aliau
Bautista Sancho Bardí
Bautista Sancho de Bartolo
Bautista Sancho de Christóval
Bautista Sancho Codoñol
Bautista Sancho Corona
Bautista Sancho de la Güía,
o de la Guia
Bautista Sancho de Nicolás,
o de Nicolau
Bautista Sancho Pechina
Bautista Sancho Pó
Bautista Sancho Raqueta
Blas Sancho de Bartolo
Christóval Sancho
la Fuerta
Diego Sancho Choca
Diego Sancho de Diego
Domingo Sancho Raqueta
Francisco Sancho Mareto
o Marero (?)
Ignacio Sancho de la Preciosa
|
José Sancho el Aguader
José Sancho de Andrés,
Greysós
José Sancho Apolinario
José Sancho del Baladó
José Sancho de Benito
José Sancho de Betret
?
José Sancho Cañero
José Sancho de Carrasquet
José Sancho de Cepo
José Sancho de Clemente
José Sancho de Codoñol
José Sancho Cranch
José Sancho Espalud,
o Aspalut
José Sancho del Frare
José Sancho del Galano
José Sancho de la
Guia
José Sancho Marrañó
José Sancho de Mauro,
o Mauret
José Sancho del Menut
de Cachapanda
José Sancho de la
Morena del Viudet
José Sancho Paleta
José Sancho Polayna
José Sancho menor,
Puchero
José Sancho Quoguer?
José Sancho de Salvador
José Sancho Sardina
José Sancho Sardo
José Sancho Tristán
José Sancho Truita
|
Juan Sancho de Joch
Juan Sancho de Mortaja
Juan Sancho de la Reycholera
Juan Sancho Paella
Juan Sancho del Petirri
Juan Sancho Po
Juan Sancho Ponét
Julián Sancho de
Mortaja
Manuel Sancho del Roig
Mauro Sancho de Marrañó
Melchor Sancho de Rafad
?
Miguel Sancho Bardí
Miguel Sancho de Benito
Miguel Sancho Cartilla
Miguel Sancho de Corona
Miguel Sancho Espalud
Miguel Sancho de Peped
Miguel Sancho de la Preciosa,
o del Nano de la Preciosa
Miguel Sancho del Tristan
Miguel Sancho y Adell de
Corona
Miguel Sancho de José,
Cartilla
Miguel Sancho Rotet, o Rotets
Pascual Sancho de Greysós
Pascual Sancho Pitirri
Román Sancho de Navarro
Salvador Sancho del Llop
Salvador Sancho de Cachapanda
|
Entre la resta de cognoms veurem com només
destaquen els Subirats:
|
Bautista Sanz de Pep
Domingo Sanz Cuguelló
Juan Sanz de Pascual
Maria Sanz del Esencadó
?
Miguel Sanz Michelo
José Segura Sipote,
o Cipote
Bautista Serra Zapatero
Miguel Serret Ampostí
Miguel Miguel Mascara
Antonio Traval de la Pata
|
Antonio Subirats Regadiu
Bruno Subirats Malañ
Carmen Subirats de Pey
Domingo Subirats Regadiu
José Subirats de
Vicente
José Subirats Masgarró
José Subirats de
Miquel de la Obrera
José Subirats Regadiu
José Subirats del
Verre
José Subirats Pey,
o Pei
José Subirats de
Bruno, Malañ
Pablo Subirats de la Farines
Pedro Subirats de Escata
Vicente Subirats de Juan,
Bregadó
Vicente Subirats de Vicentet
|
Agustín Ulldemolins
Chulo
Antonio Ulldemolins de Mecha
(Metxa)
Bautista Ulldemolins Mecheta
Agustín Valls de
Francho
Andrés Valls Remichó
Francisco Valls de Francisco
Vanita
Francisco Valls Carpintero
José Valls Vanita
Juan Valls Vanita
Juan Valls Quintanes
Miguel Valls Terrerol
Miguel Valls Vanita
Ramón Valls Vanita
Francisco Vidal de la Rápita
Juan Vila de la Rafela
Vicente Vila de la Sota
|